LA RECERCA D'INFORMACIÓ

Un altre error que hem detectat en la xerrada de revisió que hem fet fa referència al tema de la recerca d'informació. Tot i que jo els he deixat material suficient a l'aula virtual, ells es llencen directament a Internet a la recerca de la solució als seus problemes, enlloc d'aturar-se a llegir, pensar, debatre amb l'equip i assolir les idees principals.

Tenen com una extranya dependència de la xarxa i sembla que, si la informació no la troben allà, no és vàlida. Així, acaben trobant molta informació (moltes vegades amb coses que ens són poc útils o que van més enllà de les nostres necessitats), que després no saben desgranar i sintetitzar. Mentretant, la resposta concreta romàn oculta en els documents que els he donat en mà.

Això ho hem de canviar. Com?

1. Ells opinen que han de fer un esforç per deixar de llençar-se a la xarxa sense miraments. Alhora, han d'apaivagar la sensació de que el que tenen és poc.
2. Jo haig de fer l'esforç de preparar més informació, de manera que, per a l'any que vé, les primeres sessions de recollida i sintesi d'informació es puguin fer en absència dels ordinadors. Potser així funcionarà millor i seràn més ràpids en la seva feina.
3. També cal, per a l'any vinent, establir la pauta de que a totes les sessions comencin amb una sessió de grup de 10', a partir de la qual podran encendre els ordinadors. Potser això els anirà obligant poc a poc a treballar més amb consciència d'equip

PLANIFICAR-SE ÉS LA CLAU

Avui ens hem reunit. No hi eren tots, alguns feien vaga. Hem parlat del descontrol, del fet que tots van directes als ordinadors enlloc de reunir-se, pensar i preveure les accions amb temps. Són conscients que s'han saltat la planificació  i hem quedat que no obriríem cap llibre, cap ordinador, cap document, sense haver fet abans una reunió de grup en què ens preguntéssim: on som? per què som aquí? què hem de fer per acabar "on time"?

Resultat: el clima de treball ha canviat completament. Tothom ha treballat tranquil i ha aconseguit resultats més ràpidament. Sembla que ho hem tornat a encarrilar.

De tot això aprenc la importància d'una bona planificació. No els vaig entregar una planificació de la feina a fer per que encara no sabia, ni jo, quin era el temps que podien trigar o que jo els podia marcar. Així, quan els la vaig entregar, ho vaig fer tard, i no li vaig donar la importancia que calia.

Alhora, crec que tampoc no vaig donar la importancia necessària al rol de líder del grup, que ha de ser l'encarregat de que els terminis acordats es compleixin.

Els teòrics del treball cooperatiu sempre parlen de que aquests projectes han d'estar molt ben pautats. Quina raó tenen!!!... em guardo per l'any vinent i per a les pròximes experiències aquests dos aprenentatges:

1. Deixar clar el rol del líder i les seves funcions: coordinar la feina, assegurar-se de seguir la planificació, etc. I fins i tot, fer una graella d'avaluació per tal que això quedi valorat com a nota per a cada alumne.
2. Fer una planificació clara que tinguin a l'abast des del primer dia del treball, amb fites concretes que també siguin avaluables.

Haig de dir, també, que gràcies a aquesta "aturada", alguns grups han posat de manifest problemes interns d'organització i de feina. Però aquest és un tema que tractarem en un altre post.

QUÈ FEM QUAN ES DESCONTROLA?

Avui ha estat un dia complicat. Mentre repasso amb els diferents grups la primera prova, hi ha gent que no fa res o que fa coses que no toquen. Què fem? Hem parat la sessió i hem comentat el tema, els costa tenir autonomia. Tendeixen a repartir-se la feina i a deixar-li al responsable de la unitat tot el pes final. 

Crec que demà, quan comencem la sessió, farem el següent:

1. Reunió per grups. No poden obrir ordinadors fins que no quedi clar on són, cap a on van i què necessiten per avançar
2. Revisió del planning (que avui tots han incomplert). Els tocava enviar el segon tríptic i van amb retràs.

A veure què passa....

"SEGON DE BATXILLERAT: GEOGRAFIA"

"SEGON DE BATXILLERAT: GEOGRAFIA"

Començo aquest any amb el cap ple de projectes. No es pot fer tot de cop, així que escullo la matèria de Geografia per a fer els meus experiments. Que per què la Geografia? doncs per que ja són uns quants anys d'impartir-la, per què m'hi sento còmode en el tema, i per que és prou àmplia com per poder treballar diferents unitats de amb tècniques diferents. A més, els alumnes porten des de 3r de Primària passant i repassant els mateixos temes (això és una cosa que no aconsegueixo entendre, però potser deixo la reflexió per un altre dia) i tant ells com jo n'estem avorrits, de certs continguts i, sobretot, de certes maneres massa "acadèmiques" de funcionar.

He pres la decisió de fer un projecte cooperatiu per trimestre. És una aventura, i més en una matèria que precisa de certs continguts imprescindibles de cara a la Selectivitat (ja veurem per quants anys).

Les fites (autoimposades) per a poder fer aquests projectes són:

• Donar ús a noves eines TIC que ells encara desconeixen, i que els poden ser molt útils en el futur.

• Generar processos d'aprenentatge amb revisions continues de la feina que els alumnes van fent, per tal de que aprenguin a millorar.

• Passar-ho bé, i fer del moment educatiu un moment de treball conjunt, però també de gaudi.

• Seguir aprenent...

A banda, escullo treballar per projectes per tal de fomentar la transversalitat (que a Batxillerat llueix per la seva absència), i escullo el treball cooperatiu per que és un tema que m'apassiona des de fa un temps, i que estic conveçuda que funciona.

Hi he pensat molt durant l'estiu, i he preparat amb moltes ganes el treball que estem posant en marxa en aquesta primera avaluació. Com sempre, m'angoixo, dubto i m'espanto quan s'acosta el dia de començar... controlaré al grup? aconseguiré que tots treballin? aprendran realment? Una sempre acaba tenint la sensació que, si no verbalitza els continguts, aquests no arribaran a l'alumne...però això s'ha d'acabar: anem a aprendre tots de tots, a aprendre a aprendre, i a usar les nostres equivocacions per reeixir-nos i fer-ho cada cop millor...així que...ANEM PER FEINA!

"PER EDUCAR UN INFANT CAL TOTA UNA TRIBU"

"PER EDUCAR UN INFANT CAL TOTA UNA TRIBU"

Començo avui aquest blog amb l'esperança d'anar deixant aquí les petites passes que vaig fent en matèria d'educació. Tinc ara la sensació d'escriure al buit, al no res... d'estar parlant des de la vora d'un abisme sense saber si mai hi haurà ningú a l'altre costat. Però de moment es tracta, fonamentalment, d'emmagatzemar poc a poc els petits projectes que anem fent a l'aula i a través dels quals miro d'educar d'una manera diferent. També de deixar apuntades aquelles coses que vaig aprenent sobre noves metodologies de l'educació. I, si algun dia algú m'acaba sentint (tant de bo), poder compartir aquest neguit de fer que l'experiència d'educar sigui enriquidora per tots. 

Haig de dir que no he estat mai molt propensa a publicar el que penso o faig, i que si sóc aquí és per que, d'alguna manera, un ex-alumne i actual amic m'hi ha empès. Gràcies, Ignasi.